© 2018 - Oscar Doménech

  • Icono social Twitter
  • Facebook icono social

MANIFEST EN SUPORT

DE  CARME FORCADELL

MANIFEST

MANIFEST DE REPRESENTANTS I EXREPRESENTANTS DE CAMBRES PARLAMENTÀRIES EN SUPORT DE CARME FORCADELL

Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya des de l’octubre de 2015 al gener de 2018, es troba en presó preventiva, en espera de judici, des del passat 23 de març. Està acusada d’un delicte de rebel·lió, que pot comportar penes de fins a trenta anys de presó. Un delicte només aplicable en cas d’un alçament violent i públic (art.472 del Codi Penal espanyol), circumstància que no s’ha produït.

Se l’acusa pel fet de no haver impedit tramitacions parlamentàries i debats  relacionats amb el projecte polític de creació d’una República Catalana, impulsat per una majoria de la cambra.

Tanmateix, la llavors presidenta del Parlament de Catalunya va actuar atenent sempre el reglament de la cambra, i va complir les funcions inherents al seu càrrec, tot preservant tant els principis de l’autonomia parlamentària i la separació de poders, com la llibertat d’expressió i el dret d’iniciativa dels diputats i diputades.

 

L’acusació contra ella, per tant, afecta els fonaments democràtics de tot sistema parlamentari. Una democràcia parlamentària no es pot permetre censurar els debats polítics en el seu parlament, ni prohibir als diputats i diputades d’exercir lliurement les seves funcions amb respecte a la normativa de la cambra. Pot comptar –i és el cas de l’Estat espanyol– amb mecanismes que regulin la constitucionalitat del marc normatiu resultant de l’activitat de les cambres legislatives, però no pot vetar l’exercici de les funcions i els drets inherents a la tasca parlamentària.

 

El lliure debat d’idees i la seva translació en iniciatives parlamentàries constitueixen l’essència de la política parlamentària. En aquest sentit, la utilització de la justícia penal com a instrument de coacció de l’activitat d’un parlament és incompatible amb els principis que regeixen les democràcies parlamentàries. En conseqüència:

  • Instem a resoldre per vies no penals els conflictes institucionals i polítics.

  • Manifestem la nostra solidaritat amb l’ex-presidenta Carme Forcadell, i demanem el seu alliberament immediat.

Podeu descarregar-vos el manifest en aquests idiomes:
 

ADHESIONS

Consulta aquí el llistat complert d'adhesions

 

CARME FORCADELL

Carme Forcadell i Lluís, nascuda el 1955, és llicenciada en Filosofia i en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, i té un màster en filologia catalana per la mateixa universitat. Catedràtica d’ensenyament secundari, va treballar fins el 2015 com a assessora en llengua, interculturalitat i cohesió social per al Departament d’Ensenyament de l’administració pública catalana.

Va desenvolupar la major part de la seva activitat política en el món associatiu, des del qual ha impulsat projectes i mobilitzacions socials de gran rellevància en els àmbits de la cultura i de les reivindicacions democràtiques.

El 2012 fou elegida presidenta de la Assemblea Nacional Catalana (ANC), una organització que té com a objectiu assolir la independència de Catalunya per vies democràtiques. Aquell mateix any, l’ANC va ser la responsable de la manifestació “Catalunya, nou Estat d’Europa”, que va congregar més d’un milió i mig de persones a Barcelona. L’any següent, la mateixa entitat va organitzar la “Via Catalana”, una cadena humana de més de 400 km. que creuava de nord a sud el territori de Catalunya. I el 2014, una nova manifestació a Barcelona, de 2 milions de persones, que exigien la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. Cal destacar que cap d’aquests actes massius va registrar ni un sol incident de violència.

El 2015 abandona la presidència de l’ANC i es presenta a les eleccions al Parlament de Catalunya per la coalició Junts pel Sí, que agrupava a dos dels tres partits favorables a la independència, la suma dels quals va assolir la majoria en la cambra legislativa. Ella va ser elegida presidenta del Parlament, sense cap vot en contra.

La legislatura va resultar tan breu (2015-2017) com intensa, marcada per la voluntat de la majoria parlamentària de culminar-la amb un referèndum d’autodeterminació de Catalunya, així com per la judicialització permanent de la vida parlamentària. Fins a 13 de les 26 lleis aprovades en aquell període van ser totalment o parcialment suspeses pel Tribunal Constitucional espanyol, el qual també ordenà impedir diversos debats i tramitacions parlamentàries relacionades amb el dret d’autodeterminació. La negativa a censurar debats i a impedir tràmits legislatius que complien amb allò establert en el reglament de la cambra, va comportar diverses querelles penals contra la presidenta i altres membres de la Mesa del Parlament.

Al mateix temps, la presidència de carme Forcadell es va caracteritzar també per l’impuls de la transparència en la cambra parlamentària per a prevenir la corrupció política, per la defensa de la igualtat efectiva de dones i homes, i per l’atenció a les situacions d’emergència social derivades de la crisi econòmica.

El referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, desautoritzat i perseguit pel govern espanyol, fou reprimit amb càrregues policials contra els votants, a les portes dels col·legis electorals. Davant la persistència del rebuig del govern espanyol a qualsevol tipus de diàleg o negociació política, el govern català va optar per intentar implementar el resultat del referèndum. Com a resposta, el govern espanyol va destituir el govern català –part del qual va fugir a l’exili- i va dissoldre la cambra parlamentària catalana. La presidenta Forcadell va ingressar a presó el 10 de novembre, tot obtenint la llibertat condicional el dia següent.

En les eleccions posteriors al Parlament de Catalunya, del 21 de desembre de 2017, Carme Forcadell fou reelegida diputada. El 22 de març va renunciar a l’acta de diputada, hores abans d’ingressar en presó, on continua esperant l’inici del judici.

Es dona la circumstància que el passat mes de juliol, en el marc de la mateixa causa, la justícia alemanya va estudiar i denegar el lliurament a la justícia espanyola de l’expresident Carles Puigdemont, en no observar l’existència de l’alçament amb violència que requereix el delicte de rebel·lió segons la llei espanyola. Després d’aquesta decisió de la justícia alemanya, la fiscalia espanyola va retirar les ordres d’extradició de Puigdemont i de la resta d’acusats que s’han refugiat a Bèlgica, Escòcia i Suïssa.

Tot i que aquest fet evidenciava la inconsistència de la causa, la justícia espanyola ha desestimat totes les peticions de posar fi a la presó preventiva de Carme Forcadell i de la resta de presos polítics catalans. La Fiscalia de l’Estat acusa a Carme Forcadell del delicte de rebel·lió i demana una pena de 17 anys de presó. L’Advocacia de l’Estat l’acusa de sedició i sol·licita 10 anys de presó. El partit d’ultradreta VOX, que s’ha presentat com a acusació particular, l’acusa de rebel·lió i organització criminal, i exigeix una pena de 62 anys de presó.

CONTACTE